diumenge, 12 de febrer del 2012

La GR-176 La ruta de les ermites. Segona aproximació

L'any passat visitàrem les esglésies de Sant Cugat del Racó i Sant Miquel de Castelladral. Ara seguim.

La següent és Santa Fe de Valldeperes. Situada en un pla molt extens, molt aprop de Cardona, des d'on hi ha unes impressionants vistes del Castell d'aquest poble



Gràcies a una veïna, molt amable,que la clau, podem visitar l'església per dins.






























Aquesta compte amb uns retaules barrocs de gran valor:































Cal destacar també el sostre de la nau, de gran interès per la seva antiguitat i configuració:

Així com la pila baptismal:



Seguim el camí, amb cotxe, per un carretera asfaltada encara que estreta. Arribem fins a Navel, planúria, amb una masia força derruïda al costat de la qual es conserva l'església de Sant Viçens, mig a terra i a la qual no es pot accedir perquè els de la casa no tenen interès a que sigui visitada.


Cal dir que hi ha una explotació de porcs que fa la sensació de no fer un tractament  polit dels purins. El lloc perd molt si el considerem des del punt de vista estrictament sanitari:
















De Navel surt el GR 176 cap a Sant Esteve de Pujol de Planès. Diu l'indicador que hi ha 4 km.




















A un km trobem una cruïlla. Nosaltres seguim la GR que va paral·lela a una riera:
















Després de travessar diverses vegades la riera:


















arribem al Pla de Pujol de Planès. Allí, per sorpresa nostra, hi ha un indicador que ens diu que l'Església de Sant Esteve és a 2,3 km., quan ja les nostres cames ens diuen que n'hem fet més de quatre.Tornem enrere:









































Dinem, molt tard, a Navas.




















Arbucies: El Castanyer de les nou branques 13/06/2013

Una sortida d'hivern per a contemplar el paisatge de la part nord del Montseny en aquesta estació: ho fem pel camí llarg, passant per Can Nogué, deixant el camí senyalitzat, el qual és bastant més curt.








Aquesta es la visió de la part nord del Montseny nevat:
















Després de passar per la font de l'Arimany arribem a una zona en la que hi ha els castanyer més grossos. Un exemple n'és el que aquí es mostra: el de les nou branques:









Espectacular, tot i que al seu voltant n'hi ha molts amb una soca que li podria fer perfectament la competència, encara que no en l'alçada.




Arribem a Viladrau, a través de camí senyalitzat, havent així donat tota la volta.
Tornem a dinar a Seva, al lloc de sempre.





El castell de Monsoriu

Un desig de l'Adolf, visitar el castell de Monsoriu. Per fi l'ha pogut complir!
El camí, sota el vessant nord del Montseny, és inicialment, duret però aviat es suavitza. Son uns dos kms de pujada.



El dia que vàrem pujar estaven acabant la reconstrucció, de tal manera que dos dies desprès l'inauguraven les autoritats. Això ens va impedir l'entrada.


La part de davant:

Els laterals:
























I en l' l'extrem més oriental les torres molt ben conservades





















La Riera d'Arbúcies



Un divendres fred però assolellat, vàrem optar per seguir la riera d'Arbúcies, deixant per a un altre dia el Castell de Montsoriu:




















Un camí relativament planer, però molt mal indicat en la seva part final, el qual segueix sempre per la riba esquerra de la riera, fins a puguer travessar el riu. Segurament que a l'estiu et pots evitar pujades seguint el camí assenyalat o travessant la riera, sempre en el cas que baixi poca aigua.

Et trobes amb unes arbredes molt boniques situades en zones de la vall relativament obertes:





Sempre tenint a la vista les àrees més altes del Montseny:
















El final del camí hi ha un pont romànic molt ben conservat, situat darrera d'una edificació ocupada per un restaurant, i la font d'en Pipes

Dinem de tornada en un restaurant que trobem a meitat del camí. Molt bé

L'anada i tornada són aproximadament quatre Kmts.



dijous, 2 de febrer del 2012

La ruta del Ter: La Gola del Ter


L'experiència viscuda en l'anterior caminada, ens fa pensar si no és millor començar per la desembocadura, ja que deurem tenir més sol i una temperatura més alta i així ho fem. Anem fins a Torroella de Montgrí  i per camins amb cotxe arribem a la desembocadura del Ter: la denominada Gola del Ter



Les vistes son precioses: d'una banda les illes Medes i de l'altra el castell de Montgrí:




El camí transcorre entre canyissars i camps de conreu, sempre al costat del riu:




i grans volades de gavines

Tornem a Torroella i dinem




dimecres, 1 de febrer del 2012

2011, mal any de Rovellons

Sortim amb il.lusió a buscar bolets, que per nosaltres vol dir rovellons. Anem a Les LLoses. No en trobem de cap tipus

La següent setmana anem al Montnegre, molts bolets pero cap rovelló. Insistim l'altra setmana, però igual: