El Parc Fluvial del Llobregat

Després de la sèquia de Manresa, el divendres següent seguim lligats al Llobregat. Ara d'una manera directa, caminant per la seva vorera a l'alçada de la Colònia Viladomiu Vell, dintre del terme municipal de Gironella.

Primerament visitem las oficines del Consorci del parc, situades a l'antiga torre de l' Amo, a fì de tenir informació i conèixer la Colonia Viladomiu Nou, no gaire lluny del Vell:














Seguidament anem a la Colonia Viladomiu Vell que tambe té la seva torre de l' Amo.














En les dues trobem els blocs de vivendes per als obrers, avui dia molt reformats:

Darrere de l'església d'aquesta colònia comença el sender que travessa el riu per una palanca i porta a la presa d'aigua que genera energia:































Seguim caminant, pujant en direcció Sud, passant per damunt de la Colònia Vella i arribem a un mirador des del qual es veu Gironella i el Pirineu ja a mitad de Novembre:



Des del mirador comença la baixada altre cop a la colonia Viladomiu Vell, passant pels mini horts, situats un al costat de l'altre, amb una superficie que no deu superar els 20 mts quadrats cada un:

Dinem a Gironella

La sèquia de Manresa

Ara els divendres desapareix la nostra inquietud per als bolets i tornem a la idea de fer salut caminant i, a la vegada,  conèixer millor la nostra terra. Ara s'esdevé un camí amb moltes coses per descobrir. Comencem pel parc de l'Agulla de Manresa, espai acuàtic en què desemboca la sèquia

Pots donar la volta per un camí que segueix el límit i que en part transcorre per un petit bosquet:

Anem en cotxe fins a Balsereny per conèixer una mica el camí de la sèquia, en el seu inici:

Seguidament pugem al Castell de Balsareny, datat originalment en el 951, del qual apareixen alguns vestigis, però el gruix de la construcció data del segle XIV. Estava tancat i no el vàrem poder visitar:

Sota mateix del castell, hi ha una petita església, romànica en part, denominada de la Mare de Deu del Castell:





Vam dinar a Balsareny

Sant Jaume de Frontanya:visquent la tardor

La caminada setmanal, la del primer divendres de Novembre, la fem pensant en el paisatge però també en els bolets. Anem a Sant Jaume de Frontanyà. Aquesta vegada sols: l'Àngels i jo:

Sant Jaume de Frontanyà, el poble amb menys població de Catalunya, és la seva poca gent, és el seu paisatge, però sobre tot és la seva esglesia romànica. Una preciositat.













I seguint els consells de la Sra de la Fonda vàrem pujar a la Creu. Camí no molt difícil però si costerut




I pel camí de pujada vàrem viure la tardor:










I a dalt de tot, aprop de la Creu, trobem rovellons. Que més podíem voler?:



I de la Creu tornem a Sant Jaume: