La RUTA DELS TORRONS

Vé Nadal, menjarem torrons. D'on son els més anomenats?: d'Agramunt. Així doncs, Agramunt visitem.

Davant dels porxos la magnífica església romànica:




Però abans havíem fet una petita caminada: de Donzell d'Urgell a Agramunt, cinc Kmts, amb incidències quant fa a trobar el camí:



















Dozell són quatre cases, amb aire medieval i una configuració molt agradable:
















I el monument a la dona portadora d'aigua, molt necesària en aquelles terres:



Sortim de Donzell cap a Agramunt per un camí molt ample i ben traçat.Les vistes són les dels plans d'Urgell: amples, clares, amb les muntanyes lluny. Però tot el camí el fem amb un fred terrible:
























Dinem a Agramunt, en un lloc molt agradable, i després anem a una casa recomanats per comprar torrons: Ca l'Alsina. Bona recomanació.

El Parc Fluvial del Llobregat

Després de la sèquia de Manresa, el divendres següent seguim lligats al Llobregat. Ara d'una manera directa, caminant per la seva vorera a l'alçada de la Colònia Viladomiu Vell, dintre del terme municipal de Gironella.

Primerament visitem las oficines del Consorci del parc, situades a l'antiga torre de l' Amo, a fì de tenir informació i conèixer la Colonia Viladomiu Nou, no gaire lluny del Vell:














Seguidament anem a la Colonia Viladomiu Vell que tambe té la seva torre de l' Amo.














En les dues trobem els blocs de vivendes per als obrers, avui dia molt reformats:

Darrere de l'església d'aquesta colònia comença el sender que travessa el riu per una palanca i porta a la presa d'aigua que genera energia:































Seguim caminant, pujant en direcció Sud, passant per damunt de la Colònia Vella i arribem a un mirador des del qual es veu Gironella i el Pirineu ja a mitad de Novembre:



Des del mirador comença la baixada altre cop a la colonia Viladomiu Vell, passant pels mini horts, situats un al costat de l'altre, amb una superficie que no deu superar els 20 mts quadrats cada un:

Dinem a Gironella

La sèquia de Manresa

Ara els divendres desapareix la nostra inquietud per als bolets i tornem a la idea de fer salut caminant i, a la vegada,  conèixer millor la nostra terra. Ara s'esdevé un camí amb moltes coses per descobrir. Comencem pel parc de l'Agulla de Manresa, espai acuàtic en què desemboca la sèquia

Pots donar la volta per un camí que segueix el límit i que en part transcorre per un petit bosquet:

Anem en cotxe fins a Balsereny per conèixer una mica el camí de la sèquia, en el seu inici:

Seguidament pugem al Castell de Balsareny, datat originalment en el 951, del qual apareixen alguns vestigis, però el gruix de la construcció data del segle XIV. Estava tancat i no el vàrem poder visitar:

Sota mateix del castell, hi ha una petita església, romànica en part, denominada de la Mare de Deu del Castell:





Vam dinar a Balsareny

Sant Jaume de Frontanya:visquent la tardor

La caminada setmanal, la del primer divendres de Novembre, la fem pensant en el paisatge però també en els bolets. Anem a Sant Jaume de Frontanyà. Aquesta vegada sols: l'Àngels i jo:

Sant Jaume de Frontanyà, el poble amb menys població de Catalunya, és la seva poca gent, és el seu paisatge, però sobre tot és la seva esglesia romànica. Una preciositat.













I seguint els consells de la Sra de la Fonda vàrem pujar a la Creu. Camí no molt difícil però si costerut




I pel camí de pujada vàrem viure la tardor:










I a dalt de tot, aprop de la Creu, trobem rovellons. Que més podíem voler?:



I de la Creu tornem a Sant Jaume:

Capafons: La Font de la Llúdriga

Ja al final de la tarda, un dia d'Agost, anem des de Cambrils a La Font de la Llúdriga, buscant la frescor de l'aigua i l'ombra del boscatge

Arribem a la font, després de caminar 20 minuts de pujada. La primera en posar-se a l'aigua va ésser la Lina



La llera per la que flueixen las aigües de la font forma una vall molt espectacular:



I el llit de les aigües cap el fons de la vall, amb salts i petits tolls, genera un espai màgic:







El camí, molt agradable, va seguint el curs de les aigües:





























S'ha fet tard i renunciem a pujar a la cova de la
Gralla. Sopem a Capafons

La calma del plà 31/01/2013

Arribem al Plà i trobem el pastor i el ramat d’altres vegades:








també trobem la calma expressada en aquesta amplitud d’horitzons:








així com una vegetació especial:















































La Marta posarà el nom d’aquesta planta

Baixem al Figaró en cotxe passant pel Tagamanent.


Dinem al Figaró.

Un senderista fent cami

No és tant vell com el castanyer d'en Cuc, que vàrem anar a visitar un dijous, després de passar el pantà de Vallforners



Encara fa camí i "Dèu n'hi do". Aqui del Castell de Tamarit a la punta de la Mora. En aquest cas no és que sigui molt, però bé...




Sempre molt ben acompanyat, com es veu aquì, a les rodalies de Benasque, cami dels Aigalluds



És un bon "vivant" (les seves valoracions vinícoles ens mereixen una xic de respecte, per dir quelcom considerat), peró es tambè un amic dels amics, una mica tossut, peró que hi ferem, aguantar-lo:



tal i com fa la seva saga.
No tant senderistes, mes viatgers: aqui unes prenen el tè a Londres, l'altre ves a saber ón





Aquests aconsegueixen el que volen. Igual surten pescadors,com l'avi,en aquest cas d'aigua dolça tenin en compte que les fotos són fetes a Siurana.











A la vegada també hi som nosaltres. Fem companyia al llarg del sender? Per lo menys per fer les calçotades. Esperem haver estat i ser bons companys per moltes mes coses





Ai!!! no surt la "LINA"